L’arribada a la llar d’infants és un moment important a la vida dels infants i de les famílies. És el
començament d’una nova etapa: plena de relacions, d’exploració, de jocs i de creixement.
QUÈ ENTENEM PER ADAPTACIÓ?
L’adaptació és el procés mitjançant el qual l’infant es familiaritza amb un nou entorn: persones
desconegudes, nous espais, rutines diferents, olors, sons… És un canvi gran i, com qualsevol canvi,
necessita temps, acompanyament i comprensió.
Cada infant és únic, i cada adaptació també. Hi ha infants que s’adapten ràpidament i d’altres que
necessiten més dies. Tots els ritmes són vàlids i tots són respectats.
Durant l’adaptació, l’infant pot:
- Plorar, mostrar-se insegur o voler estar a coll: és una manera d’expressar que
necessita temps i presència. - Estar més cansat a casa o tenir canvis en el son o l’alimentació: està processant
moltes emocions i estímuls nous. - Mostrar entusiasme i ganes de tornar: senyal que va fent seu l’espai i confia en les
persones que l’acompanyen.
El més important és que l’infant se senti vist, escoltat i acompanyat emocionalment. Quan sap que
hi ha un adult (a la llar i a casa) que entén el que li passa i l’acull amb amor, pot fer aquest pas amb
més seguretat i tranquil·litat.
L’adaptació no és un obstacle, sinó una oportunitat: de créixer, d’enfortir el vincle amb l’adult i
d’obrir-se al món des d’un lloc segur.
COM HO VIVIM DES DE L’ESCOLETA?
Des de la llar d’infants cuidem molt aquest moment. L’organitzem perquè sigui progressiu, flexible
i amorós. Durant els primers dies:
- Creem vincles des del primer moment, mirant, escoltant i responent amb afecte.
- Oferim un entorn segur, càlid i acollidor perquè els infants se sentin com a casa.
- Observem de manera constant per comprendre què necessita cada infant en cada
moment. - Ens coordinem amb les famílies per adaptar l’acollida a cada realitat i necessitat.
- Posem paraules a les emocions, acompanyem plors i compartim alegries.
COM PODEU ACOMPANYAR DES DE CASA?
A vosaltres, famílies, us toca una part molt important d’aquest procés. Aquí teniu algunes idees que
poden ajudar:
- Confieu. Si vosaltres confieu, ells ho senten. Parleu amb il·lusió del que viuran a l’escoleta.
- Escolteu i acolliu les emocions. Hi haurà dies més fàcils i d’altres més difícils. Totes les
emocions són legítimes.
- Sigui comiat curt i serè. Una abraçada, un petó i un “ens veiem després!” ajuda molt més
que allargar el moment del comiat.
- No marxeu mai sense acomiadar-vos. Encara que us sembli que així serà més fàcil, dir
adeu amb amor i seguretat ajuda l’infant a entendre que marxeu però que tornareu.
- Respecteu els ritmes. Si l’infant necessita més temps, entre tots buscarem la millor manera d’acompanyar-lo
- Compartiu amb l’equip. Parleu amb nosaltres! Estem aquí per escoltar-vos i caminar plegats.
I SI PLORA?
El plor és una forma natural d’expressar-se. No sempre indica patiment greu. De vegades,
simplement vol dir: “Necessito temps per entendre aquest lloc nou”. Quan ploren, els sostenim
amb la nostra presència, amb la veu suau, amb el cor obert.
EN RESUM:
L’adaptació és una dansa que fem junts. Amb paciència, confiança i amor. I quan el vincle amb
l’educadora es construeix, comença la màgia: l’infant s’obre al joc, a l’amistat, al descobriment.
Gràcies per ser-hi,
L’equip de l’escoleta Jaume Viladoms
